LA CONTAMINACIÓ
La Terra està envoltada d'una capa invisible de gasos que s'anomena atmosfera o aire. Aquests gasos són aprofitats pels animals i les plantes. D'altra banda, l'atmosfera reté l'escalfor del Sol, però impedeix que ens arribi la radiació perjudicial dels seus raigs. L'atmosfera fins i tot té un paper important en el fet que els rius i els oceans estiguin plens d'aigua: l'aire conté vapor d'aigua que cau en forma de pluja o neu, i això aporta aigua als rius i oceans; part de l'aigua dels mars i rius s'evapora i torna a l'aire, i així s'estableix un reciclatge continu. Tots els éssers vius depenen de l'aire.
La contaminació atmosfèrica o pol·lució atmosfèrica és la contaminació de l'aire i fa referència a la presència a l'aire de determinades substàncies en concentracions superiors a les naturals que impliquen risc, dany o molèstia greu a les persones i béns de qualsevol mena o que poden atacar diversos materials, o éssers vius, reduir la visibilitat o produir olors.
L'EFECTE HINVERNACLE
L'efecte d'hivernacle és el procés pel qual l'atmosfera d'un planeta fa que s'escalfi, permetent l'entrada de radiació solar visible, però impedint o dificultant l'emissió de calor des del planeta. El nom d'efecte d'hivernacle s'utilitza perquè, d'acord amb una descripció simple, els hivernacles s'escalfen d'una manera aproximadament similar
PLUJA ÁCIDA
La pluja àcida és el fenomen consistent en una pluja que cau amb uns nivells de pH inferiors als normals. Es deu principalment a la reacció de l'aigua amb els productes moleculars del sofre i del nitrogen que s'ocasionen en la combustió.
OXIGEN NITROGEN
El terme òxid de nitrogen (NxOy) s'aplica a diversos compostos químics binaris gasosos formats per la combinació d'oxigen i nitrogen. El procés de formació més habitual d'aquests compostos inorgànics és la combustió a altes temperatures, procés en el qual habitualment l'aire és el comburent.
En alguns casos, s’empra aquest terme, òxids de nitrogen, per referir-se a la suma de les espècies químiques NO i NO2, que tenen una sèrie de rols crucials en la química de l’atmosfera. Aquests dos òxids s’acostumen a anomenar en general NOx i s'agrupen generalment per conveniència, per la seva gran importància respecte a la resta d’òxids de nitrogen.
FORAT EN LA CAPA D'OZÓ
El forat de la capa d'ozó és un efecte de la contaminació atmosfèrica de la Terra que consisteix a una disminució d'ozó a l'estratosfera(capa alta de l'atmosfera) suposadament a causa de l'emissió a l'aire per part de les persones de substàncies que reaccionen i minven l'ozó. La teoria més encertada fins a l'actualitat és que la disminució de l'ozó de l'estratosfera és deguda a l'augment de clor a l'atmosfera, que es combina amb l'ozó i el destrueix. Els compostos clorats es fa servir com a propel·lent d'alguns aerosols (laques, insecticides, escumes d'afaitar), en els fluids refrigerants dels frigorífics i aparells d'aire condicionat (freons) i en els aïllants. Els compostos del clor poden restar a l'atmosfera durant més de cent anys. Actualment, hi ha un acord per deixar d'utilitzar aquests compostos i substituir-los per d'altres que no afectin la capa d'ozó. Altres teories sostenen que la disminució d'ozó és un fenomen meteorològic natural.
MIS PALABRAS
M'ha agradat molt aquest treball perque ha sigut molt interesant i he aprés noves coses apart de la diversió de fer-ho.
Marc, massa retalla i pega. Has d'intentar redactar molt més. Posa un enllaç a les pàgines web de les quals has obtingut la informació.
ResponderEliminarEstaria bé començar amb un xicotet exemple de contaminació atmosfèrica. Després introduir la part teòrica i que aquesta no fóra tan retalla i pega. Al final podries acabar en una conclusió.